El que cal retenir en 30 segons
- El abast VHF depèn de l’horitzó, per tant, de l’alçada de l’antena. L’ona VHF es propaga en vista quasi directa: la regla d’horitzó radio dona aproximadament 2,2 × √alçada (m) milles nàutiques de cada costat de l’enllaç.
- Cap de pal = l’estàndard en velers. Una antena de fuet a 15-17 m domina l’entorn del vaixell i arriba lluny; és la tria per defecte sempre que hi hagi un pal.
- Balcó = socors o vaixell sense pal. A 2 m sobre l’aigua, l’horitzó propi és curt i la maror amaga l’antena: l’abast pràctic cau molt — útil en costaner, insuficient en alta mar.
- El cable coaxial fa o desfa la instal·lació. En un pal de 18 m, un RG58 dissipa més de la meitat de la potència emesa; un RG213, aproximadament un terç. El cable es tria amb l’antena, no després.
- La connexió és la causa número u de fallades VHF observades a l’obrador: una unió mullada al peu del pal n’hi ha prou. Impermeabilització sistemàtica (autofusible + protecció).
Índex
L’antena és el que transforma la teva ràdio VHF en una eina de seguretat útil. Una VHF excel·lent amb una antena mal col·locada veu com el seu abast s’esfondra; una ràdio d’entrada de gamma ben antenada arriba al seu abast nominal. La diferència no és en el receptor, sinó en l’antena, el cable i les connexions. Per triar la ràdio en si mateixa, vegeu VHF fixa vs portàtil + AIS classe B.
La física de la VHF: per què l’alçada compta
La VHF marina emet al voltant de 156-162 MHz: l’ona es propaga en vista quasi directa, sense envoltar la curvatura terrestre. L’abast d’un enllaç depèn, doncs, de l’horitzó radioelèctric de cada antena. La regla estàndard (horitzó radioelèctric, alçades en metres):
abast ≈ 2,2 × (√h_emissor + √h_receptor) milles nàutiques
- Veler (antena al cap de pal, ~17 m) cap a un cargol (antena ~35 m): 2,2 × (4,1 + 5,9) ≈ 22 MN.
- Veler (17 m) cap a un semàfor (antena ~80 m): 2,2 × (4,1 + 8,9) ≈ 29 MN.
- Antena de balcó (~2 m) cap al mateix semàfor: ≈ 23 MN en teoria… però en la pràctica la maror amaga l’antena, l’entorn de la coberta (capota, arbratge, tripulació) absorbeix i reflecteix: l’abast útil cau molt per sota de la teoria.
El repte no és l’abast teòric màxim, sinó l’abast pràctic en condicions reals: com més alta sigui l’antena, més l’ona surt neta de l’entorn del vaixell — i més l’enllaç resisteix en mar formada, precisament quan més se’n necessita.
Antena de cap de pal
L’antena al cap de pal és l’estàndard en velers: un fuet d’uns 1 m, omnidireccional, fixat al cim — idealment allunyat de la girella i dels sensors. La nostra referència activa al catàleg: l’antena VHF Navico 1720 (fuet inoxidable 1,1 m), amb el seu cable de pal de 30 m dedicat.
- Connexió: connector coaxial a la base, cable de qualitat dins el pal (secció següent).
- Estanquitat: junta al peu de l’antena + protecció de la connexió (autofusible).
- Fixació: cargols inoxidables, revisats en cada visita al cap de pal.
Antena de balcó o pataràs: ús i límits
Una antena baixa (balcó posterior, pataràs, pal de socors) té tres usos legítims:
- El socors — en cas de pèrdua de pal o fallada de l’antena principal. En un programa d’alta mar, cablejar un commutador coaxial de dues posicions cap a una antena de socors és una veritable mesura de seguretat.
- El vaixell sense pal — llanxa, semirígid, deriva: l’antena de balcó és llavors la principal, acceptant-ne l’abast reduït.
- L’AIS dedicat si la instal·lació té un receptor/transponedor separat amb la seva pròpia antena (splitter en cas contrari).
En ús principal en un veler amb pal, l’antena baixa desaprofita l’alçada disponible: és una tria de socors, no d’instal·lació.
El cable coaxial
El senyal s’atenuï en el cable, i l’atenuació es paga amb abast. Ordres de magnitud a les freqüències VHF marina (fulls de dades dels fabricants, cal verificar per a la referència exacta):
- RG58 (~6 mm): en un pal de 18 m, més de la meitat de la potència emesa es dissipa en el cable. Cal reservar-lo per a enllaços molt curts.
- RG213 / RG214 (~10 mm): en la mateixa longitud, la pèrdua cau a aproximadament un terç. Aquest és l’estàndard d’una instal·lació de cap de pal — tenim el RG214/U i l’Ultraflex 7 al catàleg.
- Cables de baixes pèrdues tipus LMR-400/Belden 9913: un grau més d’atenuació — rellevants en regates o en pals molt alts.
La regla de l’obrador: la diferència de cost entre un cable mediocre i un bon cable és irrisòria en l’escala d’una instal·lació — la diferència d’abast, en canvi, mai no es recupera. El cable es tria alhora que l’antena.
Connexions estancs
Dos estàndards es troben: el PL259 (UHF), clàssic de la VHF d’esbarjo, i el tipus N, més estanc per naturalesa, comú en professionals. En tots dos casos, les unions decideixen la fiabilitat:
- Peu de pal — la unió més exposada a l’aigua: protecció sistemàtica (cinta autofusible, funda).
- Cap de pal — junta sota l’antena, cargols inoxidables greixats.
- Darrere del receptor — apretadura a revisar anualment.
És la causa número u de les fallades VHF que veiem a l’obrador: una connexió mullada provoca fallades intermitents molt difícils de diagnosticar.
Taula de configuracions
| Configuració | Alçada típica | Abast | Per a qui |
|---|---|---|---|
| Cap de pal + cable de baixes pèrdues | 15-17 m | La referència — horitzó màxim, marge en condicions reals | Tot veler amb pal, especialment en alta mar |
| Cap de pal + RG58 | 15-17 m | Horitzó idèntic però potència reduïda pel cable | Cal corregir: el cable anul·la part del benefici de l’alçada |
| Pataràs / pal de socors | 10-14 m | Intermedi | Antena de socors en alta mar (amb commutador) |
| Balcó | ~2 m | Fortament reduït en la pràctica (amagat per la maror) | Vaixell sense pal, socors costaner |
Les 5 errors d’instal·lació
- Cable RG58 al pal. L’estalvi és irrisori, la pèrdua d’abast permanent.
- Cap de protecció autofusible al peu del pal. L’aigua s’infiltra, la connexió es degrada: fallades intermitents.
- Antena al mig dels equips de cap de pal. Girella, sensors, llums: l’antena ha d’estar allunyada de la resta, sinó la radiació en pateix.
- Cable coaxial canalitzat al llarg dels cables de potència (guincheu, per exemple): paràsits a la ràdio. Separar, creuar a 90° si cal.
- Cap de control del ROS després de la instal·lació. El quocient d’ones estacionàries verifica el conjunt antena + cable + connexions; un ROS elevat senyala un defecte i danya l’emissor. Control sistemàtic al final de la instal·lació a l’obrador.
Tres casos reals de l’obrador
Cas 1 — Sun Fast 3300, club racing
Antena de fuet d’1 m al cap de pal + cable de baixes pèrdues al llarg de tot el pal + connexions protegides amb cinta autofusible, instal·lades durant el rematament de 2024. ROS mesurat al final de la instal·lació: 1,3:1 al canal 16 — conforme. Abast constatat cap al semàfor local: 18 MN en condicions reals.
Cas 2 — Mini 6.50, doble antena de regata
Redundància exigida pel programa: antena principal al cap de pal + antena de socors al pataràs, commutador coaxial de dues posicions a la taula de comandament. Cap fallada de ràdio en la Mini Transat 2025.
Cas 3 — Veler de 8 m sense pal (sloop amb deriva)
Antena de fuet de 2 m al balcó posterior + connexió coaxial curta. Abast pràctic constatat de 7 a 9 MN cap als transbordadors locals — límit conegut i acceptat per a un ús estival costaner.
Manteniment anual
- Inspecció visual: fuet intacte, junta del peu estanca, cargols apretats.
- Control del ROS cada temporada; si es degrada, inspeccionar la connexió abans d’acusar l’antena.
- Protecció de connexions a refer periòdicament — l’ambient salí acaba degradant-ho tot.
- Assaig de ràdio real abans de cada navegació important: trucada de control, confirmació de claredat.
FAQ
Antena de fuet d’1 m o antena llarga en veler?
El fuet d’uns 1 m (ganància d’uns 3 dB) és l’estàndard en velers: el seu diagrama de radiació més «rodó» perdona la inclinació. Les antenes llargues amb ganància superior concentren l’energia a l’horitzontal — avantatge en un vaixell que es manté pla, inconvenient en un veler inclinat.
Quina vida útil té una antena VHF?
Una bona dècada en ús d’esbarjo. El punt feble no és el fuet, sinó l’estanquitat del peu i la connexió — d’aquí la inspecció anual.
Cal una antena separada per a l’AIS?
L’AIS emet en canals VHF dedicats (161,975 / 162,025 MHz): una VHF combinada amb AIS integrat (com el pack B&G V60-B) utilitza una sola antena al cap de pal. Un transponedor AIS separat, en canvi, necessita la seva pròpia antena o un splitter — és qüestió d’arquitectura, no de canals.
Cal un paraàter?
En un programa d’alta mar o zona de tempestes, és una protecció pertinent, a muntar el més a prop possible de l’antena. En costaner temperat, és un arbitratge — parlem-ne en el moment de la instal·lació abans d’aplicar una regla absoluta.
Es pot mesurar el ROS un mateix?
Sí, amb un ROS-metre VHF inserit entre el receptor i l’antena: emissió breu, lectura. Un ROS proper a 1:1 és excel·lent; més enllà de 2:1, cercar el defecte (connexió en primer lloc). Ho mesurem sistemàticament al final de la instal·lació.
Per llegir també
- VHF fixa vs portàtil + AIS classe B — la combinació seguretat
- EPIRB vs PLB vs AIS MOB — triar la balisa de socors
- NMEA 2000: arquitectura i cablejat
- Catàleg d’antenes VHF/AIS · Cablejat
Sobre l’autor
Pol Conin, Responsable digital a Skysat. Enginyer de programari i emprenedor en el sector tecnològic, Pol es va incorporar a l’aventura per dur Skysat a l’era digital. Vegeu la seva pàgina d’autor per a la llista completa d’articles signats.
Transparència: Skysat distribueix les antenes i cables esmentats i instal·la a l’obrador de Carnac; l’experiència reivindicada es basa en les instal·lacions VHF realitzades des del 2018. Això no canvia ni la física ni els casos on l’antena de balcó és la resposta adequada.
